AUTOAVALUACIÓ GLOBAL DE L'ASSIGNATURA

Per començar, m'agradaria indicar que, he intentat seguir amb constància i de manera continuada les diferents activitats que conformen aquesta assignatura. Des d'un inici vaig copsar que la participació en aquesta assignatura era diferent al plantejament que en fan d'altres, fent-nos protagonistes en tot moment, dels nostres propis aprenentatges i fent-nos responsables a l'hora d'autoavaluar-nos. Tot i que, la realització de totes les PAC m'ha suposat un esforç i dedicació importants, el fet d'haver d'autoavaluar-nos constantment, ha fet possible que el resultat final de tanta dedicació, fos un veritable aprenentatge, prenent sempre consciència dels meus models mentals inicials i de com aquets anaven reestructurant-se i guanyant complexitat.

Aquest procés de presa de consciència sobre els propis aprenentatges, ha sigut facilitat per la creació d'un blog on he pogut deixar constància dels meus models mentals inicials, i de les conclusions i aprenentatges assimilats de cadascuna de les activitats. Aquesta eina ha actuat com eina tecnològica que m'ha facilitat la comparació dels meus models mentals inicials i finals, fent possible així, l'autoreflexió i autovaloració dels aprenentatges adquirits.

Després de realitzar l'avaluació inicial, vam participar en l'activitat 1.3, que incloïa la participació en un debat sobre la relació CTS i la construcció posterior d'un mapa conceptual on s'externalitzarien els principals conceptes i relacions que comporta el corrent CTS. Valoro molt positivament el fet d'haver paricipat en un debat, les aportacions del qual seguien un mateix model d'argumentació, el model Toulmin. El fet de comptar amb argumentacions formals va facilitar la interelació de les diferents aportacions, aconseguint la coherència, la fonamentació i la correlació de les intervencions i en conseqüència, la construcció d'un coneixement compartit sobre la relació CTS. En algunes ocasions, els debats poden suposar un aplec d'opinions personals, de vegades aïllades unes de les altres i idees repetides. Gràcies a la compartició de la mateixa estructura de totes les aportacions (model d'argumentació Toulmin) i les diferents orientacions de la guia de debat, el discurs del debat va constituïr una veritable situació d'aprenentatge on-line.

Un altre aspecte que va facilitar la fluïdessa i la implicació en la dinàmica del debat va ser la contextualització de les diferents propostes de debat. El fet de debatre entorn la relació CTS però, aplicada a experiències o temes molt propers al món real i al interessos dels alumnes, ha contribuït a la pròpia motivació per a participar i seguir el debat.

D'entre els aprenentatges més significatius que he adquirit, destacaria el concepte de Tecnologia Educativa i les relacions que comporta. En un principi, no coneixia aquesta disciplina amb entitat pròpia, generada en el si de l'educació, sinó que, entenia la tecnologia educativa com a parcel·la de la Tecnologia, suposant l'aplicació dels recursos tecnològics a les situacions educatives, entenent les TIC com a recursos que facilitaven el procés d'ensenyament-aprenentatge. A través de la participació en el debat, vaig copsar com les TIC són eines culturals mediadores de l'aprenentatge, capaces de generar aprenentatge si s'interrelacionen coherentment amb la resta de components de qualsevol procés educatiu. Va suposar un veritable aprenentatge copsar les múltiples possibilitats que les TIC ofereixen a l'acte formatiu i com aquestes, són generadores de canvi en els interessos, gustos i valors que caracteritzen a una societat. Per aquestes raons vaig copsar la importància de reflexionar sobre les veritables intencions educatives sustenten la utilització que a l'escola en fem de les TIC.

En elaborar la pac 2.1 sobre el canvi conceptual, vaig tenir la oportunitat de comparar els models mentals inicials respecte la relació CTS amb els models mentals construits després de la participació en el Debat i prendre consciència de les reestructuracions que s'havien produït. Al llarg de les diferents activitats que constitueixen la pac 2, els meus esquemes de coneixement sobre la relació CTS van patir més canvis, d'entre els quals en destaco els següents:

- Les TIC són imprescindible per a transmetre els continguts als alumnes. En un primer moment, les considerava útils per a facilitar l'aprenentatge, però no imprescindibles. A través dels coneixements de les possibilitats que ofereixen programes com el cmaptools per a la construcció i comparació de models mentals, he pogut comprendre la necessitat de construir els models mentals per a facilitar el canvi conceptual.

- Les aules de la UOC són una comunitat d'aprenentatge. La meva manera d'entendre aquest fet també ha canviat al llarg de les activitats, sobretot gràcies a copsar es possibilitats d'aprenentatge que ha suposat la participació en el Debat i la possibilitat d'aprendre a partir del modelatge d'històries/casos educatius dels companys ( PAC 2.2). En un inici considerava que, perquè es produís veritable aprenentatge, les experiències educatives les havíem d'experimentar en primer persona, però, després de realitzar la pac sobre modelatge d'històries, vaig copsar com, l'accés i la consulta de casos propers a la pròpia pràctica constitueixen una font de coneixements que sempre podem adaptar a la nostra realitat educativa, apropiant-nos d'aquells aspectes que permetin millorar-la.

A més de la reestructuració dels models mentals, per mitjà de la realització de la pac 2, també s'ha produït ampliació en els esquemes de coneixement, de manera destacada en la quanitat de possibilitats que ofereixen les TIC a través de programes informàtics que permeten la resolució de problemes i l'argumentació on-line.

La pac 2, en concret l'activitat sobre canvi conceptual, em va fer copsar la necessitat del conflicte cognitiu com a condició perquè es produís aprenentatge. Prenent el meu propi procés d'aprenentatge com a exemple, puc valorar que, gràcies a haver pres consciència de quins eren els meus models mentals inicials i a través de la oportunitat d'interactuar amb nova informació, he pogut copsar la inadequació o conflicte dels meus models mentals inicials per a encabir la nova informació trobada als mòduls i la sorgida en interacció amb els companys. Fruit d'aquesta presa de consciència i adquirint un compromís cognitiu elevat, he reestructurat els meus coneixements previs, per a encabir les noves formes d'entendre, per exemple, les relacions i implicacions del corrent CTS. Aquest compromís cognitiu el podem entendre com la implicació i responsabilitat que es requereixen de l'aprenent perquè participi activament en el procés de reestructuració dels seus models mentals, per a dotar-los de complexitat i apropar-los a les concepcions científicament acceptades dels fenòmens. De la mateixa manera que per al progrés cognitiu es requereix el compromís cognitiu dels aprenents, per a progrés científico-tècnic es requereix un compromís cognitiu/implicació i participació activa de tots els sectors de la població, per a donar resposta a les situacions reals de la societat i no només deixar-ho en mans dels experts.

Com ja hem deixat entreveure, els mapes conceptuals han estat les eines més representatives de tot el procés d'aprenentatge seguit. L'externalització en models computacionals de les representacions que dels fenòmens del món en tenim, permet autovalorar tant per part del mateix aprenent, com per part d'una persona, el tipus de concepcions que donen forma a les representacions de l'individu, la quantitat de conceptes que hi inclou, les relacions entre ells, la complexitat de les representacions mentals. Resumint, podem afirmar com constitueixen una eina per a l'anàlisi dels aprenentatges veritablement adquirits pels alumnes i de les seves mancances o inadequacions d'alguns conceptes dels seus models mentals. A més, estimulen i faciliten la valoració del canvi conceptual, a través de la construcció i comparació de sistemes conceptuals desproporcionats.

Voldria concloure parlant sobre l'aprenentatge a partir de la resolució de problemes significatius. Tot i que ja hem parlat extensament d'aquest tema en l'avaluació de la PAC 2.5, voldria concretar com, resulta d'important utilitzar els problemes que resulten significatius per a l'alumne, com a element per a aconseguir el seu compromís cognitiu i en definitiva, un aprenentatge significatiu. Els meus models mentals entorn les situacions-problema també ha canviat, passant d'intentar evitar que els alumnes es trobessin amb problemes, a concebre’ls com a una oportunitat per a generar aprenentatge significatiu, com a quelcom positiu i com a orígen del veritable canvi conceptual.

Per acabar l'autoavaluació de l'assignatura, m'agradaria destacar com la participació al fòrum, debat, compartició de casos, comentaris provocadors als blogs dels companys, ha fet que es produís una veritable construcció compartida de coneixement, un aprenentatge col·lectiu i col·laboratiu, principi de tot aprenentatge significatiu i no només un espai per a aclarir dubtes, sinó un espai de construcció i reestructuració dels models mentals.

MINIPROJECTE PAC 2.5 CONCLUSIONS

Al llarg de la realització d'aquesta activitat he pogut corroborar a través de la posada en pràctica, dels beneficis que suposa per a l'adquisició d'aprenentatge significatiu, el fet de partir de problemes significatius per als alumnes. Ha quedat constància de com aquestes problemes suposen una eina molt eficaç per a aconseguir la implicació i responsabilitat dels alumnes respecte el seu propi procés d'aprenentatge. Davant d'aquesta conclusió, faig el següent plantejament: tenint en compte l'aprofitament de problemas per a generar aprenentatge, el que em suposa un repte professional és aconseguir propiciar situacions d'aprenentatge que puguin generar problemes significatius per als alumnes, relacionats amb els continguts curriculars de la meva àrea d'ensenyament, que és la música. Trobo que, el que resulta complexe és aconseguir generar situacions d'aprenentatge que reclamin la reestructuració de models mentals relacionats amb aspectes musicals, com pot ser el llenguatge musical, que representin un veritable problema per als alumnes.

A més, la utilització de la resolució de problemes com a dinàmica general d'aula suposa replantejar la modalitat d'ensenyament més adequada a les característiques del nostre alumnat, que comportarà una metodologia específica, que haurà de constituïr una línia d'escola, per a aconseguir la coherència entre totes les situacions d'aprenentatge en les quals participa l'alumnat.

Serà en aquesta direcció, fonamentada en els principis de l'aprenentatge significatiu, en la qual haurem de dirigir els nostres esforços per a millorar la pràctica docent i aconseguir reestructurar les concepcions de l'ensenyament dels nostres centres escolars o àmbits educatius.

En general, les meves expectatives entorn la resolució de problemes s'han complert en la realització d'aquesta pac. He pogut portar a la pràctica un disseny d'activitat fonamentada en una situació-problema i copsar com el compromís cognitiu dels alumnes i la seva motivació creixen significativament quan es tracta de temes propers als seus interessos, preocupacions, gustos i realitats personals, quan copsen un sentit en aprendre certs conceptes/procediments/actituds, en definitiva, quan s'aconsegueix que l'alumne vulgui aprendre.

Encara que el desenvolupament de les sessions ha sigut molt positiu, valoro com, per a portar a terme a l'aula aquesta dinàmica de treball, com a modalitat d'ensenyament de totes les situacions d'ensenyament-aprenentatge que es donen a l'escola, es fa necessari una dedicació considerable per a dissenyar i desenvolupar els projectes. Tot i aquesta inversió inicial en esforços per a realitzar el plantejament i seguir la implementació de les sessions, considero que, a través d'un treball en equip de centre, aquest procés s'anirà agilitzant i necessitant, progressivament una dedicació horària menor, si s'estableixen un conjunt de paràmetres comuns a abordar en tota situació d'aprenentatge, els principis psicopedagògics que guiaran la pràctica docent i els objectius i criteris didàctics que caracteritzen la línia d'escola.

MINIPROJECTE PAC 2.5 Recull de les mesures d'estalvi energètic, construïdes pels aprenents i representades en una presentació power point

Aquí tenim el resultat final del procés d'aprenentatge seguit pels aprenents. En l'elaboració d'aquesta presentació power point, els alumnes han recollit les mesures d'estalvi energètic que han considerat més adequades per a aconseguir solucionar el seu excés de consum energètic a la seva llar

mesures d'estalvi

MINIPROJECTE 2.5. MAPA CONCEPTUAL

Aquest mapa conceptual situa l'activitat portada a terme sobre l'estalvi d'energia a la llar dels aprenents, en relació a les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge significatiu.

DISSENY MINIPROJECTE PAC 2.5. Com podem estalviar energia a la nostra llar?

Fitxa disseny miniprojecte

PAC2.2. MODELANT HISTÒRIES CONCLUSIONS

En un primer moment, em va suposar un gran esforç la comprensió dels casos KITE, però, progressivament vaig captar com l'estructura dels casos era la mateixa en totes les històries i que els continguts tractats responien a les mateixes variables definitòries. Un cop llegits uns quants casos i amb l'ajuda del traductor, vaig guanyar agilitat en la comprensió de les tasques desenvolupades en les històries i de la funció de les TIC en aquests. Valoro molt positivament l'estructura en graella que apareix a cada cas i que permet elaborar una representació ràpida del cas, sense haver de llegir l'experiència sencera, fet que facilita la recerca del cas que més s'ajusti a les nostres necessitats/interessos.

Per una banda, m'agradaria apuntar com, gràcies a l'accés a múltiples casos que recullen pràctiques didàctiques on s'utilitzen TIC, he pogut augmentar significativament el meu repertori de recursos i estratègies que, d'ara en endavant, suposaran una font de coneixement per a resoldre situacions d'ensenyament-aprenentatge. Penso que la opció d'aprendre de les experiències dels altres suposa una eina molt potent per a millorar la pròpia pràctica docent i que sovint, no reb el tractament i la dedicació escolar necessària perquè aquest contacte es produeixi. Personalment, considero que, no sempre l'organització dels centres recullen la possibilitat de garantir uns espais i un temps per a propiciar situacions on els docents puguin comunicar i deixar constància de les pràctiques que duen a terme. Sovint aquesta comunicació es produeix de manera informal en converses quotidianes entre professors, però, si realment es persegueix que aquestes històries suposin una font de coneixement per a la resta de docents, resultarà necessari deixar constància de les variables que les defineixen, els objectius perseguits i els resultats aconseguits.

Per altra banda, apuntarem com la possibilitat d'accedir a les històries dels casos KITE i les exposades pels companys, m'ha suposat conèixer noves aplicacions de tecnologies que ja coneixia, com el Power Point, les càmeres digitals, les PDI, el cmaptools, etc. A més, també he conegut noves eines tecnològics d'aplicació didàctica, com el Movie Maker i el programa Publisher. Com a síntesi d'aquest coneixement, he pogut copsar l'aplicació pràctica dels arguments que s'apuntaven en l'activitat d'avaluació 1.3, que tractava sobre les possibilitats que ofereixen les TIC, en concret com aquestes tecnologies actuen com a motor del desenvolupament d'habilitats cognitives específiques: cmaptools per a estructurar i sintetitzar les idees en l'àrea de català, editors de partitures per a representar i comparar models mentals, la interacció amb les PDI per a seqüenciar l'estructura que dóna forma a un relat, etc.

Finalment, a mode de síntesi, vull destacar com la meva manera d'entendre les TIC està patint canvis successius al llarg de les activitats que anem realitzant i en especial, d'aquesta: el fet de poder conèixer tantes pràctiques docents relacionades amb les TIC, em fa entendre la importància d'incloure-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge si el que perseguim és aconseguir un aprenentatge significatiu del nostre alumnat. Accedint a la varietat de casos exposats pels companys, he pogut copsar com no cal un coneixement tècnic molt elevat de les tecnologies, ni d'un ventall molt ampli d'aplicatius, per a poder dissenyar situacions d'aprenentatge on les TIC ajudin a construir coneixement. Amb programes senzills i familiars per als alumnes, com el power point, el paint, etc., es poden estimular habilitats cognitives diverses. Ens al contrari, el més important serà conèixer quin paper hi juguen i si la utilització de les TIC permeten el desenvolupament de les finalitats educatives perseguides.

En relació a les possibilitats d'aprenentatge que comporta el model d'històries, apuntarem com s'ha produït un canvi radical en els meus models relacionats amb aquesta manera de generar aprenentatge significatiu: en un inici, entenia les experiències dels altres com a coneixement que ens podia aportar alguna idea per a aplicar a les nostres realitats docents, però sempre he concebut l'aprenentatge significatiu proporcionat únicament per les experiències que es viuen personalment, és a dir, no considerava que l'accés a d'altres experiències pogués suposar l'activació dels mateixos esquemes cognitius que els que es posen en lloc quan “vivim” l'experiència. L'aprenentatge a partir de models d'històries m'ha permès ampliar els meus coneixements didàctics, aprendre noves maneres d'enfocar situacions d'aprenentatge diverses, comparar situacions d'aprenentatge semblants i copsar les diferències maneres d'estructurar les tasques d'aprenentatge, etc. En definitiva, he ampliat els meus coneixements didàctics relacionats amb la utilització TIC, que, encara que alguns es troben més a prop de la meva pràctica diària que d'altres (mateixa matèria, nivell educatiu i recursos TIC disponibles a l'aula), la realitat és que, tots els casos que he llegit de la base KITE i tots els dels companys, m'han aportat un tipus de coneixement del qual disposaré per a abordar situacions d'aprenentage futures.

EXERCICI D'AUTOAVALUACIÓ PAC 2.2 "MODELANT HISTÒRIES". Lectura i interpretació instrumental d'una cançó mitjançant la utilització de les TIC

EXERCICI D'AUTOAVALUACIÓ PAC 2.1 EL CANVI CONCEPTUAL

EL CANVI CONCEPTUAL: MAPA INTEGRADOR DELS CP I ELS NOUS CONEIXEMENTS

En aquest mapa conceptual he intentat exemplificar visualment, els conceptes i les relacions que ja apareixien al mapa conceptual inicial i que formen part dels models mentals finals. Per aquest motiu, he resaltat en color els conceptes comuns, deixant en blanc els propi de l'esquema final.

ARGUMENTACIONS SOBRE EL CANVI CONCEPTUAL

El canvi conceptual és definit per autors com Dole i Sinatra (1998), com un procés de reorganització radical dels models mentals dels alumnes, que comporta un canvi en la manera d'entendre els conceptes i els marcs conceptuals, per a aconseguir una millor comprensió de la realitat. Per a aquests autors i d'altres com Chi i Thagard, el canvi conceptual no suposa una mera revisió o ampliació de les estructures de coneixement, produïnt-se canvis en les relacions entre els conceptes, sinó una substitució dels models conceptuals inicials per uns altres de diferents.

Primerament, valoro que s'ha produït un canvi en la manera d'entendre la tecnologia i la ciència. En un inici, les meves hipòtesis entorn aquests conceptes, apostaven per definir-los com a disciplines, la raó d'existència de les quals era coordinar-se entre elles per a crear avenços tecnicocientífics, en resposta a les demandes de la societat. Seguidament i després de llegir els mòduls i articles que presentàven la interacció entre CTS i de participar en el debat, la meva concepció sobre la tecnologia inicial ha estat substituïda per una concepció que les defineix com a disciplines que poden actuar com a motors del desenvolupament social.M'agradaria destacar la contribució de la participació en l'activitat de debat, com a eina facilitadora del canvi conceptual mencionat, en concret, el fet d'haver pogut reflexionar sobre la tecnologia i la sensibilitat/art. La tecnologia no és un mer procediment per a obtenir productes que responguin a la necessitat de la societat en la qual es troba, sinó que, en produïr avenços tecnològics, aquests comporten un canvi de valors, interessos i gustos estètics, de la societat, contribuïnt al desenvolupament d'aquesta i proporcionant noves maneres d'innovar, crear i gaudir de l'art, com per exemple, el sorgiment de nous gèneres musicals. També va quedar constància d'aquesta realitat en el fil tecnopart, on vam corroborar que els avenços tecnològics havien delimitat nous interessos dels futurs pares, com per exemple, visualització d'imatges en 3-D del fetus.

Les conclusions a les quals es van arribar en aquests fils de debat, em van produir una confrontació de models respecte les meves hipòtesis sobre la tecnologia i sobre la ciència, però també sobre la societat. Davant d'aquest paper generador de desenvolupament de la tecnologia, no podia encabir la meva percepció sobre la societat de manera que quedés coherentment integrada amb el nou model mental sobre aquestes disciplines i vaig canviar la manera de percebre la societat: vaig passar de percebre-la com un marc de referència que englobava i determinava la manera de fer ciència i tecnologia, entenent-la com a realitat superior, impermeable a qualsevol influència i independent d'aquestes disciplines, a entendre-la com a realitat que forma part d'un tot, juntament amb la tecnologia i la ciència i que es construeix mútuament en interacció amb aquestes, sense que existeixi predominança d'una sobre l'altra. Podríem determinar com la meva postura en relació amb la tecnologia i la societat era definida per un determinisme social, en el qual concebia el sistema social i cultural des del qual es donava forma al tipus de tecnologia vigent, sostinguda per una sèrie d'interesos econòmics, socials, polítics, etc.; la tecnologia i la ciència a remolc de la societat. M'agradaria destacar com ha contribuït a aquest replantejament de la validesa dels meus models mentals inicial relacionats amb la CTS, les pertorbacions plantejades en els principis del determinisme social, en l'article de Domènech i Tiraldo , quan plantegen, des d'aquest plantejament, la impossibilitat d'explicar les transformacions socials inesperades que produeixen algunes innovacions tecnològiques.

Aquesta reorganització radical, que suposa entendre la configura CTS com elements d'un tot, també m'ha comportat, una reestructuració de la manera d'entendre la tecnologia: en un inici, entenia aquesta disciplina com a entitat subordinada i dependent de la ciència per a poder desenvolupar-se. Actualment i gràcies al contacte amb l'exemple que sobre els descobriments tecnològics relacionats amb la creació del telescopi, recull l'article de Domènech i Tiraldo, he après com la tecnologia disposa d'entitat pròpia per a produïr avenços, de vegades, sense que aquests es basin en les teories científiques vigents, ni que la seva finalitat única sigui l'aplicació pràctica dels avenços científiques del moment, sinó que té la possibilitat d'actuar com a generadora d'avenços científics. Donant lloc a una representació mental de la tecnologia i la ciència dins una mateixa dimensió, on els límits entre teories, observacions i resultats dels experiments, queda desdibuixat.

En segon lloc, apuntarem un altre canvi conceptual radical en el model inicial ha estat el referent als esquemes de coneixement sobre la Tecnologia Educativa. En un inici i tal com es veu al mapa inicial, aquest model es caracteritzava per entendre la tecnologia en la seva globalitat i com, aquesta es podria fer servir a l'aula, ser útil per a l'educació, però sense aparèixer la TE com a disciplina educativa, sinó més bé com a parcel·la de la tecnologia. Cal dir que, fins al moment d'iniciar l'estudi del primer bloc, no havia mostrat cap intencionalitat en conèixer les implicacions de la tecnologia en l'educació, però, a mesura que anava familiaritzant-me amb el material i a través de la construcció conjunta de significat en l'entorn d'aprenentatge que ha suposat el debat CTS, la meva manera d'entendre aquesta disciplina ha canviat. Valoro molt positivament el fet d'haver participat en un debat seguint el model argumentatiu proposat perquè, d'aquesta manera, totes les aportacions estaven lligades i permetien la reflexió detinguda sobre els arguments i contraarguments, fet que suposava adquirir nivells de compromís cognitiu elevats, tan necessaris perquè es produeixi el canvi conceptual. Els meus esquemes actuals, conceben la TE com a disciplina educativa i com a element constituent dels processos educatius. Per una banda, he ampliat molta informació en relació a aquesta disciplina així com, conceptes relacionats amb l'evolució històrica que ha sofert i les diferents fonts epistemològiques sobre les quals es fonamenta. Per altra banda, s'ha produït una reestructuració dels meus esquemes mentals relacionats amb el paper de les TIC en l'educació, concepte que no apareixia al meu esquema inicial però que sí que ocupava un lloc en els meus esquemes de coneixement. El fil de debat que plantejava reflexionar sobre la utilització de les tecnologies en els processos vitals de l'individu, va actuar com a motivació per a replantejar-me el paper de les TIC en l'educació, que fins al moment, no hi havia dedicat gaire esforç mental per a fer-ho. La meva concepció sobre la utilització de les TIC ha passat d'entendre-les com a mers instruments que ajuden al desenvolupament de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i que poden utilitzar-se o no, a concebre-les com a eines de l'intel·lecte, que poden propiciar el desenvolupament d'habilitats cognitives específiques, motiu pel qual, la seva utilització resulta fonamental per a garantir la construcció de nous aprenentatges en l'alumne. Un exemple de com les TIC suposen instruments que actuen en situacions mediades d'aprenentatge, dins de la ZDP de l'alumne, el trobem en la pròpia activitat que estem portant a la pràctica en aquesta pac:

El programari tecnològic, en concret, el programa cmaptools, ha sigut un instrument que m'ha permès analitzar, comprendre i finalment representar els meus coneixements entorn una temàtica concreta. Com que aquesta eina informàtica, fa un consum dels models mentals utilitzant-los com a motors de l'intel·lecte, he pogut construir físicament, models mentals inicials i finals sobre els conceptes relacionats amb la interacció CTS i l'oportunitat de poder comparar-los, facilitant-me així, el procés de reflexió que m'ha conduït a valorar el canvi conceptual que s'ha produït en els meus models mentals inicials sobre el tema en qüestió.

CONCLUSIONS

Partint de la significació del que suposa el canvi conceptual i de la comparació de les dues construccions física del model conceptual inicial i el final, sobre la relació CTS, podem constatar que s'ha produit un canvi conceptual radical en els meus esquemes de coneixement. També apuntarem com, a través del meu procés d'autoavaluació, he pogut copsar que, les TIC m'han proporcionat ajudes que han resultat indispensables per a poder construir models mentals més complets i complexes, facilitant-me així, el procés de valoració del canvi conceptual ; possibilitant experiències de reflexió en entorns flexibles espaciotemporals per a l'aprenentatge, com pot ser el Debat, la construcció física dels models mentals (mapes conceptuals) a través d'eines computacionals, els quals, a la vegada, suposen comprendre i recordar millorar el que s'estudia, com es pot copsar al cas 3 sobre literatura britànica. Tot i això, l'eficàcia de les TIC no ve donada per si mateixes, sinó que dependrà de com interactuïn amb la resta de components del procés formatiu: alumnat, professorat, matèria, metodologia, etc.

EXERCICI D'AUTOAVALUACIÓ PAC 1.3

Després de participar i seguir el desenvolupament del debat sobre la relació CTS, exposo el mapa conceptual que intenta englobar les relacions existents entre els diferents conceptes tractats al llarg d'aquesta activitat. També plantejo algunes de les reflexions i impressions personals a les quals he arribat i les conclusions finals.

REFLEXIONS I IMPRESSIONS PERSONALS

Ciència, Tecnologia i Societat, elements amb capacitat per a definir-se i construir-se mútuament

Abans d'endinsar-me en l'estudi d'aquesta primera activitat, les meves idees entorn la relació entre societat i ciència, s'aproximaven en un grau elevat, al tractament que aquesta relació en reb, des de la relació CTS. És cert que, des d'un primer moment, he tingut clar com l'activitat científica, no respon a una pràctica neutra, que estigui separada de l'axiologia, les necessitats i les característiques de la societat en la qual es desenvolupa i en la qual neix. Al llarg de la història, hem pogut copsar com segons les concepcions que definien els paradigmes vigents de l'època, es donaven per bons o es refutàven els descobriments científics, per ex. la concepció científica que defensava que la Terra era rodona, va definir el paradigma d'actuació científica sota el qual havien de regir-se totes les concepcions científiques. De la mateixa manera, aquestes concepcions caracteritzaven el tipus d'educació que rebien els ciutadans i el tipus de tecnologies que apareixien i que es consideraven necessàries per a cobrir les necessitats de la societat del moment.

Després d'apropar-me a les idees del mòdul i sobretot, després de participar en el debat, els meus esquemes de coneixements han sigut modificats considerablement. La meva visió unidireccional s'ha convertit en bidireccional. La societat no resulta ser el motor dels avenços científics i tecnològics, sinó que, també es produeixen canvis en les característiques que defineixen a la societat, fruit de la seva interacció amb la ciència i la tecnologia. Es produeix una retroalimentació entre aquests tres conceptes.

Les necessitats i ideals d'una societat, marquen el tipus de ciència que es porta a terme i aquesta última, potencia l'aparició d'uns determinats recursos tecnològics en resposta a aquestes necessitats. Tot i això, la interacció i construcció també es dóna en sentit invers: l'aparició de nous recursos tecnològics, fa sorgir nous avenços i paradigmes científics, els quals a la vegada, redefiniran els interessos i els valors de la societat. Fins al moment, havia considerat la tecnologia com l'aplicació dels avenços científics, però hem copsat com, els descobriments tecnològics no sempre necessiten una base teòrica sobre la qual recolzar-se i a la vegada, com aquesta tecnologia redefineix el tipus d'activitat científica que es dur a terme. De la mateixa manera, la ciència tampoc depèn de la tecnologia per a desenvolupar-se.

En conclusió, la relació entre CTS ve marcada per la definició i construcció mútua entre els tres elements.

CONCLUSIONS DEL DEBAT

La tecnologia no pot considerar-se com a element neutral que només trasllada informació, sinó que, com a activitat social més que és, també trasllada els valors i les actituds de la cultura en la qual es desenvolupa i a la qual dóna forma.

Al llarg del debat hem pogut compsar com la tecnologia i la societat esdevenen realitats que es construeixen mútuament i es donen forma l'una a l'altra. La tecnologia sorgeix per a donar resposta a les necessitats, valors i interessos de la societat però, a la vegada, els avenços tecnològics sorgits estimulen l'aparició de nous interessos, preferències, etc., com poden ser els gustos estètics per la música electrònica, o les pintures abstractes d'autors contemporànies.

Segons J. Cabero ( 2001): “Les tecnologies no sorgeixen per generació espontània, sinó que necessiten un espai cultural, econòmic i sociopolític per al seu naixement i desenvolupament”.

Les TIC, com a instruments mediadors de l'aprenentatge permetrà la interacció de l'alumne amb el coneixement i a la vegada, seran portadores d'uns determinats valors i interessos que seran el reflex de la societat. Per exemple, algunes activitats j-clic que giren al voltant d'activitats de llengua i presenten centres d'interès com el mercat, la llar, els oficis, etc. Ens podriem plantejar si les imatges sorgides reprodueixen els estereotips de gènere de la societat o si bé, pel contrari, presenten una realitat igualitària entre home i dona.

En conclusió, apuntarem la necessitat de reflexionar al voltant dels valors i interessos que impregnen les TIC que fem servir a l'escola i si aquestes tecnologies s'ajusten als propòsits educatius de defineixen la línia de centre.

PAC 1.2. ACTIVITAT D'AVALUACIÓ INICIAL

1. Mapa conceptual que intenta exposar les relacions i interaccions entre els conceptes de Societat, Educació, Ciència i Tecnologia.

2. Explicitació del grau d'acord personal en relació als enunciats proposats, que fan referència a continguts relacionats amb les Noves Tecnologies i Educació.

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____5__

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __7____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___4_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___0__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __7___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ______3_
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___8___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____4___

3.Conclusions a les quals he arribat després de realitzar l'activitat d'avaluació inicial.

Abans de realitzar aquesta avaluació inicial la meva idea sobre l'assignatura es concretava en pensar els continguts a tractar únicament al voltant de l'aprenentatge de tècniques i recursos tecnològics aplicats a activitats concretes d'ensenyament-aprenentatge. Un cop realitzada aquesta activitat, crec que l'enfoc que es dóna a l'assignatura és significativament diferent: un enfoc que no tracta de manera aïllada les noves tecnologies, sinó que reflexiona sobre la interrelació d'aquestes amb el context, amb la societat del moment i amb l'educació. Pel que he pogut reflexionar, considero que al final de l'assignatura haurem obtingut una visió més àmplia del que són i el que signifiquen les noves tecnologies de l'educació.

MISSATGE DE BENVINGUDA: PRIMERES PASSES!

Hola a tothom!

Us dono la benvinguda al meu bloc que tot just acabo de crear com a espai per a compartir reflexions, discussions i autoavaluacions al voltant dels aprenentatges que, durant l'assignatura de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en Educació, anirem construïnt de manera conjunta.

El cert és que, a hores d'ara, només m'he centrat en donar formar als aspectes més estètics del bloc: disseny de la pàgina, idioma, imatges, altres elements, etc. En breu, centraré la meva atenció en els aspectes recollits en l'activitat d'avaluació inicial i les reflexions que aquesta m'ha comportat.