EXERCICI D'AUTOAVALUACIÓ PAC 2.1 EL CANVI CONCEPTUAL

EL CANVI CONCEPTUAL: MAPA INTEGRADOR DELS CP I ELS NOUS CONEIXEMENTS

En aquest mapa conceptual he intentat exemplificar visualment, els conceptes i les relacions que ja apareixien al mapa conceptual inicial i que formen part dels models mentals finals. Per aquest motiu, he resaltat en color els conceptes comuns, deixant en blanc els propi de l'esquema final.

ARGUMENTACIONS SOBRE EL CANVI CONCEPTUAL

El canvi conceptual és definit per autors com Dole i Sinatra (1998), com un procés de reorganització radical dels models mentals dels alumnes, que comporta un canvi en la manera d'entendre els conceptes i els marcs conceptuals, per a aconseguir una millor comprensió de la realitat. Per a aquests autors i d'altres com Chi i Thagard, el canvi conceptual no suposa una mera revisió o ampliació de les estructures de coneixement, produïnt-se canvis en les relacions entre els conceptes, sinó una substitució dels models conceptuals inicials per uns altres de diferents.

Primerament, valoro que s'ha produït un canvi en la manera d'entendre la tecnologia i la ciència. En un inici, les meves hipòtesis entorn aquests conceptes, apostaven per definir-los com a disciplines, la raó d'existència de les quals era coordinar-se entre elles per a crear avenços tecnicocientífics, en resposta a les demandes de la societat. Seguidament i després de llegir els mòduls i articles que presentàven la interacció entre CTS i de participar en el debat, la meva concepció sobre la tecnologia inicial ha estat substituïda per una concepció que les defineix com a disciplines que poden actuar com a motors del desenvolupament social.M'agradaria destacar la contribució de la participació en l'activitat de debat, com a eina facilitadora del canvi conceptual mencionat, en concret, el fet d'haver pogut reflexionar sobre la tecnologia i la sensibilitat/art. La tecnologia no és un mer procediment per a obtenir productes que responguin a la necessitat de la societat en la qual es troba, sinó que, en produïr avenços tecnològics, aquests comporten un canvi de valors, interessos i gustos estètics, de la societat, contribuïnt al desenvolupament d'aquesta i proporcionant noves maneres d'innovar, crear i gaudir de l'art, com per exemple, el sorgiment de nous gèneres musicals. També va quedar constància d'aquesta realitat en el fil tecnopart, on vam corroborar que els avenços tecnològics havien delimitat nous interessos dels futurs pares, com per exemple, visualització d'imatges en 3-D del fetus.

Les conclusions a les quals es van arribar en aquests fils de debat, em van produir una confrontació de models respecte les meves hipòtesis sobre la tecnologia i sobre la ciència, però també sobre la societat. Davant d'aquest paper generador de desenvolupament de la tecnologia, no podia encabir la meva percepció sobre la societat de manera que quedés coherentment integrada amb el nou model mental sobre aquestes disciplines i vaig canviar la manera de percebre la societat: vaig passar de percebre-la com un marc de referència que englobava i determinava la manera de fer ciència i tecnologia, entenent-la com a realitat superior, impermeable a qualsevol influència i independent d'aquestes disciplines, a entendre-la com a realitat que forma part d'un tot, juntament amb la tecnologia i la ciència i que es construeix mútuament en interacció amb aquestes, sense que existeixi predominança d'una sobre l'altra. Podríem determinar com la meva postura en relació amb la tecnologia i la societat era definida per un determinisme social, en el qual concebia el sistema social i cultural des del qual es donava forma al tipus de tecnologia vigent, sostinguda per una sèrie d'interesos econòmics, socials, polítics, etc.; la tecnologia i la ciència a remolc de la societat. M'agradaria destacar com ha contribuït a aquest replantejament de la validesa dels meus models mentals inicial relacionats amb la CTS, les pertorbacions plantejades en els principis del determinisme social, en l'article de Domènech i Tiraldo , quan plantegen, des d'aquest plantejament, la impossibilitat d'explicar les transformacions socials inesperades que produeixen algunes innovacions tecnològiques.

Aquesta reorganització radical, que suposa entendre la configura CTS com elements d'un tot, també m'ha comportat, una reestructuració de la manera d'entendre la tecnologia: en un inici, entenia aquesta disciplina com a entitat subordinada i dependent de la ciència per a poder desenvolupar-se. Actualment i gràcies al contacte amb l'exemple que sobre els descobriments tecnològics relacionats amb la creació del telescopi, recull l'article de Domènech i Tiraldo, he après com la tecnologia disposa d'entitat pròpia per a produïr avenços, de vegades, sense que aquests es basin en les teories científiques vigents, ni que la seva finalitat única sigui l'aplicació pràctica dels avenços científiques del moment, sinó que té la possibilitat d'actuar com a generadora d'avenços científics. Donant lloc a una representació mental de la tecnologia i la ciència dins una mateixa dimensió, on els límits entre teories, observacions i resultats dels experiments, queda desdibuixat.

En segon lloc, apuntarem un altre canvi conceptual radical en el model inicial ha estat el referent als esquemes de coneixement sobre la Tecnologia Educativa. En un inici i tal com es veu al mapa inicial, aquest model es caracteritzava per entendre la tecnologia en la seva globalitat i com, aquesta es podria fer servir a l'aula, ser útil per a l'educació, però sense aparèixer la TE com a disciplina educativa, sinó més bé com a parcel·la de la tecnologia. Cal dir que, fins al moment d'iniciar l'estudi del primer bloc, no havia mostrat cap intencionalitat en conèixer les implicacions de la tecnologia en l'educació, però, a mesura que anava familiaritzant-me amb el material i a través de la construcció conjunta de significat en l'entorn d'aprenentatge que ha suposat el debat CTS, la meva manera d'entendre aquesta disciplina ha canviat. Valoro molt positivament el fet d'haver participat en un debat seguint el model argumentatiu proposat perquè, d'aquesta manera, totes les aportacions estaven lligades i permetien la reflexió detinguda sobre els arguments i contraarguments, fet que suposava adquirir nivells de compromís cognitiu elevats, tan necessaris perquè es produeixi el canvi conceptual. Els meus esquemes actuals, conceben la TE com a disciplina educativa i com a element constituent dels processos educatius. Per una banda, he ampliat molta informació en relació a aquesta disciplina així com, conceptes relacionats amb l'evolució històrica que ha sofert i les diferents fonts epistemològiques sobre les quals es fonamenta. Per altra banda, s'ha produït una reestructuració dels meus esquemes mentals relacionats amb el paper de les TIC en l'educació, concepte que no apareixia al meu esquema inicial però que sí que ocupava un lloc en els meus esquemes de coneixement. El fil de debat que plantejava reflexionar sobre la utilització de les tecnologies en els processos vitals de l'individu, va actuar com a motivació per a replantejar-me el paper de les TIC en l'educació, que fins al moment, no hi havia dedicat gaire esforç mental per a fer-ho. La meva concepció sobre la utilització de les TIC ha passat d'entendre-les com a mers instruments que ajuden al desenvolupament de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i que poden utilitzar-se o no, a concebre-les com a eines de l'intel·lecte, que poden propiciar el desenvolupament d'habilitats cognitives específiques, motiu pel qual, la seva utilització resulta fonamental per a garantir la construcció de nous aprenentatges en l'alumne. Un exemple de com les TIC suposen instruments que actuen en situacions mediades d'aprenentatge, dins de la ZDP de l'alumne, el trobem en la pròpia activitat que estem portant a la pràctica en aquesta pac:

El programari tecnològic, en concret, el programa cmaptools, ha sigut un instrument que m'ha permès analitzar, comprendre i finalment representar els meus coneixements entorn una temàtica concreta. Com que aquesta eina informàtica, fa un consum dels models mentals utilitzant-los com a motors de l'intel·lecte, he pogut construir físicament, models mentals inicials i finals sobre els conceptes relacionats amb la interacció CTS i l'oportunitat de poder comparar-los, facilitant-me així, el procés de reflexió que m'ha conduït a valorar el canvi conceptual que s'ha produït en els meus models mentals inicials sobre el tema en qüestió.

CONCLUSIONS

Partint de la significació del que suposa el canvi conceptual i de la comparació de les dues construccions física del model conceptual inicial i el final, sobre la relació CTS, podem constatar que s'ha produit un canvi conceptual radical en els meus esquemes de coneixement. També apuntarem com, a través del meu procés d'autoavaluació, he pogut copsar que, les TIC m'han proporcionat ajudes que han resultat indispensables per a poder construir models mentals més complets i complexes, facilitant-me així, el procés de valoració del canvi conceptual ; possibilitant experiències de reflexió en entorns flexibles espaciotemporals per a l'aprenentatge, com pot ser el Debat, la construcció física dels models mentals (mapes conceptuals) a través d'eines computacionals, els quals, a la vegada, suposen comprendre i recordar millorar el que s'estudia, com es pot copsar al cas 3 sobre literatura britànica. Tot i això, l'eficàcia de les TIC no ve donada per si mateixes, sinó que dependrà de com interactuïn amb la resta de components del procés formatiu: alumnat, professorat, matèria, metodologia, etc.