AUTOAVALUACIÓ GLOBAL DE L'ASSIGNATURA

Per començar, m'agradaria indicar que, he intentat seguir amb constància i de manera continuada les diferents activitats que conformen aquesta assignatura. Des d'un inici vaig copsar que la participació en aquesta assignatura era diferent al plantejament que en fan d'altres, fent-nos protagonistes en tot moment, dels nostres propis aprenentatges i fent-nos responsables a l'hora d'autoavaluar-nos. Tot i que, la realització de totes les PAC m'ha suposat un esforç i dedicació importants, el fet d'haver d'autoavaluar-nos constantment, ha fet possible que el resultat final de tanta dedicació, fos un veritable aprenentatge, prenent sempre consciència dels meus models mentals inicials i de com aquets anaven reestructurant-se i guanyant complexitat.

Aquest procés de presa de consciència sobre els propis aprenentatges, ha sigut facilitat per la creació d'un blog on he pogut deixar constància dels meus models mentals inicials, i de les conclusions i aprenentatges assimilats de cadascuna de les activitats. Aquesta eina ha actuat com eina tecnològica que m'ha facilitat la comparació dels meus models mentals inicials i finals, fent possible així, l'autoreflexió i autovaloració dels aprenentatges adquirits.

Després de realitzar l'avaluació inicial, vam participar en l'activitat 1.3, que incloïa la participació en un debat sobre la relació CTS i la construcció posterior d'un mapa conceptual on s'externalitzarien els principals conceptes i relacions que comporta el corrent CTS. Valoro molt positivament el fet d'haver paricipat en un debat, les aportacions del qual seguien un mateix model d'argumentació, el model Toulmin. El fet de comptar amb argumentacions formals va facilitar la interelació de les diferents aportacions, aconseguint la coherència, la fonamentació i la correlació de les intervencions i en conseqüència, la construcció d'un coneixement compartit sobre la relació CTS. En algunes ocasions, els debats poden suposar un aplec d'opinions personals, de vegades aïllades unes de les altres i idees repetides. Gràcies a la compartició de la mateixa estructura de totes les aportacions (model d'argumentació Toulmin) i les diferents orientacions de la guia de debat, el discurs del debat va constituïr una veritable situació d'aprenentatge on-line.

Un altre aspecte que va facilitar la fluïdessa i la implicació en la dinàmica del debat va ser la contextualització de les diferents propostes de debat. El fet de debatre entorn la relació CTS però, aplicada a experiències o temes molt propers al món real i al interessos dels alumnes, ha contribuït a la pròpia motivació per a participar i seguir el debat.

D'entre els aprenentatges més significatius que he adquirit, destacaria el concepte de Tecnologia Educativa i les relacions que comporta. En un principi, no coneixia aquesta disciplina amb entitat pròpia, generada en el si de l'educació, sinó que, entenia la tecnologia educativa com a parcel·la de la Tecnologia, suposant l'aplicació dels recursos tecnològics a les situacions educatives, entenent les TIC com a recursos que facilitaven el procés d'ensenyament-aprenentatge. A través de la participació en el debat, vaig copsar com les TIC són eines culturals mediadores de l'aprenentatge, capaces de generar aprenentatge si s'interrelacionen coherentment amb la resta de components de qualsevol procés educatiu. Va suposar un veritable aprenentatge copsar les múltiples possibilitats que les TIC ofereixen a l'acte formatiu i com aquestes, són generadores de canvi en els interessos, gustos i valors que caracteritzen a una societat. Per aquestes raons vaig copsar la importància de reflexionar sobre les veritables intencions educatives sustenten la utilització que a l'escola en fem de les TIC.

En elaborar la pac 2.1 sobre el canvi conceptual, vaig tenir la oportunitat de comparar els models mentals inicials respecte la relació CTS amb els models mentals construits després de la participació en el Debat i prendre consciència de les reestructuracions que s'havien produït. Al llarg de les diferents activitats que constitueixen la pac 2, els meus esquemes de coneixement sobre la relació CTS van patir més canvis, d'entre els quals en destaco els següents:

- Les TIC són imprescindible per a transmetre els continguts als alumnes. En un primer moment, les considerava útils per a facilitar l'aprenentatge, però no imprescindibles. A través dels coneixements de les possibilitats que ofereixen programes com el cmaptools per a la construcció i comparació de models mentals, he pogut comprendre la necessitat de construir els models mentals per a facilitar el canvi conceptual.

- Les aules de la UOC són una comunitat d'aprenentatge. La meva manera d'entendre aquest fet també ha canviat al llarg de les activitats, sobretot gràcies a copsar es possibilitats d'aprenentatge que ha suposat la participació en el Debat i la possibilitat d'aprendre a partir del modelatge d'històries/casos educatius dels companys ( PAC 2.2). En un inici considerava que, perquè es produís veritable aprenentatge, les experiències educatives les havíem d'experimentar en primer persona, però, després de realitzar la pac sobre modelatge d'històries, vaig copsar com, l'accés i la consulta de casos propers a la pròpia pràctica constitueixen una font de coneixements que sempre podem adaptar a la nostra realitat educativa, apropiant-nos d'aquells aspectes que permetin millorar-la.

A més de la reestructuració dels models mentals, per mitjà de la realització de la pac 2, també s'ha produït ampliació en els esquemes de coneixement, de manera destacada en la quanitat de possibilitats que ofereixen les TIC a través de programes informàtics que permeten la resolució de problemes i l'argumentació on-line.

La pac 2, en concret l'activitat sobre canvi conceptual, em va fer copsar la necessitat del conflicte cognitiu com a condició perquè es produís aprenentatge. Prenent el meu propi procés d'aprenentatge com a exemple, puc valorar que, gràcies a haver pres consciència de quins eren els meus models mentals inicials i a través de la oportunitat d'interactuar amb nova informació, he pogut copsar la inadequació o conflicte dels meus models mentals inicials per a encabir la nova informació trobada als mòduls i la sorgida en interacció amb els companys. Fruit d'aquesta presa de consciència i adquirint un compromís cognitiu elevat, he reestructurat els meus coneixements previs, per a encabir les noves formes d'entendre, per exemple, les relacions i implicacions del corrent CTS. Aquest compromís cognitiu el podem entendre com la implicació i responsabilitat que es requereixen de l'aprenent perquè participi activament en el procés de reestructuració dels seus models mentals, per a dotar-los de complexitat i apropar-los a les concepcions científicament acceptades dels fenòmens. De la mateixa manera que per al progrés cognitiu es requereix el compromís cognitiu dels aprenents, per a progrés científico-tècnic es requereix un compromís cognitiu/implicació i participació activa de tots els sectors de la població, per a donar resposta a les situacions reals de la societat i no només deixar-ho en mans dels experts.

Com ja hem deixat entreveure, els mapes conceptuals han estat les eines més representatives de tot el procés d'aprenentatge seguit. L'externalització en models computacionals de les representacions que dels fenòmens del món en tenim, permet autovalorar tant per part del mateix aprenent, com per part d'una persona, el tipus de concepcions que donen forma a les representacions de l'individu, la quantitat de conceptes que hi inclou, les relacions entre ells, la complexitat de les representacions mentals. Resumint, podem afirmar com constitueixen una eina per a l'anàlisi dels aprenentatges veritablement adquirits pels alumnes i de les seves mancances o inadequacions d'alguns conceptes dels seus models mentals. A més, estimulen i faciliten la valoració del canvi conceptual, a través de la construcció i comparació de sistemes conceptuals desproporcionats.

Voldria concloure parlant sobre l'aprenentatge a partir de la resolució de problemes significatius. Tot i que ja hem parlat extensament d'aquest tema en l'avaluació de la PAC 2.5, voldria concretar com, resulta d'important utilitzar els problemes que resulten significatius per a l'alumne, com a element per a aconseguir el seu compromís cognitiu i en definitiva, un aprenentatge significatiu. Els meus models mentals entorn les situacions-problema també ha canviat, passant d'intentar evitar que els alumnes es trobessin amb problemes, a concebre’ls com a una oportunitat per a generar aprenentatge significatiu, com a quelcom positiu i com a orígen del veritable canvi conceptual.

Per acabar l'autoavaluació de l'assignatura, m'agradaria destacar com la participació al fòrum, debat, compartició de casos, comentaris provocadors als blogs dels companys, ha fet que es produís una veritable construcció compartida de coneixement, un aprenentatge col·lectiu i col·laboratiu, principi de tot aprenentatge significatiu i no només un espai per a aclarir dubtes, sinó un espai de construcció i reestructuració dels models mentals.