dilluns, 14 de juny del 2010

AUTOAVALUACIÓ GLOBAL DE L'ASSIGNATURA

Per començar, m'agradaria indicar que, he intentat seguir amb constància i de manera continuada les diferents activitats que conformen aquesta assignatura. Des d'un inici vaig copsar que la participació en aquesta assignatura era diferent al plantejament que en fan d'altres, fent-nos protagonistes en tot moment, dels nostres propis aprenentatges i fent-nos responsables a l'hora d'autoavaluar-nos. Tot i que, la realització de totes les PAC m'ha suposat un esforç i dedicació importants, el fet d'haver d'autoavaluar-nos constantment, ha fet possible que el resultat final de tanta dedicació, fos un veritable aprenentatge, prenent sempre consciència dels meus models mentals inicials i de com aquets anaven reestructurant-se i guanyant complexitat.

Aquest procés de presa de consciència sobre els propis aprenentatges, ha sigut facilitat per la creació d'un blog on he pogut deixar constància dels meus models mentals inicials, i de les conclusions i aprenentatges assimilats de cadascuna de les activitats. Aquesta eina ha actuat com eina tecnològica que m'ha facilitat la comparació dels meus models mentals inicials i finals, fent possible així, l'autoreflexió i autovaloració dels aprenentatges adquirits.

Després de realitzar l'avaluació inicial, vam participar en l'activitat 1.3, que incloïa la participació en un debat sobre la relació CTS i la construcció posterior d'un mapa conceptual on s'externalitzarien els principals conceptes i relacions que comporta el corrent CTS. Valoro molt positivament el fet d'haver paricipat en un debat, les aportacions del qual seguien un mateix model d'argumentació, el model Toulmin. El fet de comptar amb argumentacions formals va facilitar la interelació de les diferents aportacions, aconseguint la coherència, la fonamentació i la correlació de les intervencions i en conseqüència, la construcció d'un coneixement compartit sobre la relació CTS. En algunes ocasions, els debats poden suposar un aplec d'opinions personals, de vegades aïllades unes de les altres i idees repetides. Gràcies a la compartició de la mateixa estructura de totes les aportacions (model d'argumentació Toulmin) i les diferents orientacions de la guia de debat, el discurs del debat va constituïr una veritable situació d'aprenentatge on-line.

Un altre aspecte que va facilitar la fluïdessa i la implicació en la dinàmica del debat va ser la contextualització de les diferents propostes de debat. El fet de debatre entorn la relació CTS però, aplicada a experiències o temes molt propers al món real i al interessos dels alumnes, ha contribuït a la pròpia motivació per a participar i seguir el debat.

D'entre els aprenentatges més significatius que he adquirit, destacaria el concepte de Tecnologia Educativa i les relacions que comporta. En un principi, no coneixia aquesta disciplina amb entitat pròpia, generada en el si de l'educació, sinó que, entenia la tecnologia educativa com a parcel·la de la Tecnologia, suposant l'aplicació dels recursos tecnològics a les situacions educatives, entenent les TIC com a recursos que facilitaven el procés d'ensenyament-aprenentatge. A través de la participació en el debat, vaig copsar com les TIC són eines culturals mediadores de l'aprenentatge, capaces de generar aprenentatge si s'interrelacionen coherentment amb la resta de components de qualsevol procés educatiu. Va suposar un veritable aprenentatge copsar les múltiples possibilitats que les TIC ofereixen a l'acte formatiu i com aquestes, són generadores de canvi en els interessos, gustos i valors que caracteritzen a una societat. Per aquestes raons vaig copsar la importància de reflexionar sobre les veritables intencions educatives sustenten la utilització que a l'escola en fem de les TIC.

En elaborar la pac 2.1 sobre el canvi conceptual, vaig tenir la oportunitat de comparar els models mentals inicials respecte la relació CTS amb els models mentals construits després de la participació en el Debat i prendre consciència de les reestructuracions que s'havien produït. Al llarg de les diferents activitats que constitueixen la pac 2, els meus esquemes de coneixement sobre la relació CTS van patir més canvis, d'entre els quals en destaco els següents:

- Les TIC són imprescindible per a transmetre els continguts als alumnes. En un primer moment, les considerava útils per a facilitar l'aprenentatge, però no imprescindibles. A través dels coneixements de les possibilitats que ofereixen programes com el cmaptools per a la construcció i comparació de models mentals, he pogut comprendre la necessitat de construir els models mentals per a facilitar el canvi conceptual.

- Les aules de la UOC són una comunitat d'aprenentatge. La meva manera d'entendre aquest fet també ha canviat al llarg de les activitats, sobretot gràcies a copsar es possibilitats d'aprenentatge que ha suposat la participació en el Debat i la possibilitat d'aprendre a partir del modelatge d'històries/casos educatius dels companys ( PAC 2.2). En un inici considerava que, perquè es produís veritable aprenentatge, les experiències educatives les havíem d'experimentar en primer persona, però, després de realitzar la pac sobre modelatge d'històries, vaig copsar com, l'accés i la consulta de casos propers a la pròpia pràctica constitueixen una font de coneixements que sempre podem adaptar a la nostra realitat educativa, apropiant-nos d'aquells aspectes que permetin millorar-la.

A més de la reestructuració dels models mentals, per mitjà de la realització de la pac 2, també s'ha produït ampliació en els esquemes de coneixement, de manera destacada en la quanitat de possibilitats que ofereixen les TIC a través de programes informàtics que permeten la resolució de problemes i l'argumentació on-line.

La pac 2, en concret l'activitat sobre canvi conceptual, em va fer copsar la necessitat del conflicte cognitiu com a condició perquè es produís aprenentatge. Prenent el meu propi procés d'aprenentatge com a exemple, puc valorar que, gràcies a haver pres consciència de quins eren els meus models mentals inicials i a través de la oportunitat d'interactuar amb nova informació, he pogut copsar la inadequació o conflicte dels meus models mentals inicials per a encabir la nova informació trobada als mòduls i la sorgida en interacció amb els companys. Fruit d'aquesta presa de consciència i adquirint un compromís cognitiu elevat, he reestructurat els meus coneixements previs, per a encabir les noves formes d'entendre, per exemple, les relacions i implicacions del corrent CTS. Aquest compromís cognitiu el podem entendre com la implicació i responsabilitat que es requereixen de l'aprenent perquè participi activament en el procés de reestructuració dels seus models mentals, per a dotar-los de complexitat i apropar-los a les concepcions científicament acceptades dels fenòmens. De la mateixa manera que per al progrés cognitiu es requereix el compromís cognitiu dels aprenents, per a progrés científico-tècnic es requereix un compromís cognitiu/implicació i participació activa de tots els sectors de la població, per a donar resposta a les situacions reals de la societat i no només deixar-ho en mans dels experts.

Com ja hem deixat entreveure, els mapes conceptuals han estat les eines més representatives de tot el procés d'aprenentatge seguit. L'externalització en models computacionals de les representacions que dels fenòmens del món en tenim, permet autovalorar tant per part del mateix aprenent, com per part d'una persona, el tipus de concepcions que donen forma a les representacions de l'individu, la quantitat de conceptes que hi inclou, les relacions entre ells, la complexitat de les representacions mentals. Resumint, podem afirmar com constitueixen una eina per a l'anàlisi dels aprenentatges veritablement adquirits pels alumnes i de les seves mancances o inadequacions d'alguns conceptes dels seus models mentals. A més, estimulen i faciliten la valoració del canvi conceptual, a través de la construcció i comparació de sistemes conceptuals desproporcionats.

Voldria concloure parlant sobre l'aprenentatge a partir de la resolució de problemes significatius. Tot i que ja hem parlat extensament d'aquest tema en l'avaluació de la PAC 2.5, voldria concretar com, resulta d'important utilitzar els problemes que resulten significatius per a l'alumne, com a element per a aconseguir el seu compromís cognitiu i en definitiva, un aprenentatge significatiu. Els meus models mentals entorn les situacions-problema també ha canviat, passant d'intentar evitar que els alumnes es trobessin amb problemes, a concebre’ls com a una oportunitat per a generar aprenentatge significatiu, com a quelcom positiu i com a orígen del veritable canvi conceptual.

Per acabar l'autoavaluació de l'assignatura, m'agradaria destacar com la participació al fòrum, debat, compartició de casos, comentaris provocadors als blogs dels companys, ha fet que es produís una veritable construcció compartida de coneixement, un aprenentatge col·lectiu i col·laboratiu, principi de tot aprenentatge significatiu i no només un espai per a aclarir dubtes, sinó un espai de construcció i reestructuració dels models mentals.

dimecres, 26 de maig del 2010

MINIPROJECTE PAC 2.5 CONCLUSIONS

Al llarg de la realització d'aquesta activitat he pogut corroborar a través de la posada en pràctica, dels beneficis que suposa per a l'adquisició d'aprenentatge significatiu, el fet de partir de problemes significatius per als alumnes. Ha quedat constància de com aquestes problemes suposen una eina molt eficaç per a aconseguir la implicació i responsabilitat dels alumnes respecte el seu propi procés d'aprenentatge. Davant d'aquesta conclusió, faig el següent plantejament: tenint en compte l'aprofitament de problemas per a generar aprenentatge, el que em suposa un repte professional és aconseguir propiciar situacions d'aprenentatge que puguin generar problemes significatius per als alumnes, relacionats amb els continguts curriculars de la meva àrea d'ensenyament, que és la música. Trobo que, el que resulta complexe és aconseguir generar situacions d'aprenentatge que reclamin la reestructuració de models mentals relacionats amb aspectes musicals, com pot ser el llenguatge musical, que representin un veritable problema per als alumnes.

A més, la utilització de la resolució de problemes com a dinàmica general d'aula suposa replantejar la modalitat d'ensenyament més adequada a les característiques del nostre alumnat, que comportarà una metodologia específica, que haurà de constituïr una línia d'escola, per a aconseguir la coherència entre totes les situacions d'aprenentatge en les quals participa l'alumnat.

Serà en aquesta direcció, fonamentada en els principis de l'aprenentatge significatiu, en la qual haurem de dirigir els nostres esforços per a millorar la pràctica docent i aconseguir reestructurar les concepcions de l'ensenyament dels nostres centres escolars o àmbits educatius.

En general, les meves expectatives entorn la resolució de problemes s'han complert en la realització d'aquesta pac. He pogut portar a la pràctica un disseny d'activitat fonamentada en una situació-problema i copsar com el compromís cognitiu dels alumnes i la seva motivació creixen significativament quan es tracta de temes propers als seus interessos, preocupacions, gustos i realitats personals, quan copsen un sentit en aprendre certs conceptes/procediments/actituds, en definitiva, quan s'aconsegueix que l'alumne vulgui aprendre.

Encara que el desenvolupament de les sessions ha sigut molt positiu, valoro com, per a portar a terme a l'aula aquesta dinàmica de treball, com a modalitat d'ensenyament de totes les situacions d'ensenyament-aprenentatge que es donen a l'escola, es fa necessari una dedicació considerable per a dissenyar i desenvolupar els projectes. Tot i aquesta inversió inicial en esforços per a realitzar el plantejament i seguir la implementació de les sessions, considero que, a través d'un treball en equip de centre, aquest procés s'anirà agilitzant i necessitant, progressivament una dedicació horària menor, si s'estableixen un conjunt de paràmetres comuns a abordar en tota situació d'aprenentatge, els principis psicopedagògics que guiaran la pràctica docent i els objectius i criteris didàctics que caracteritzen la línia d'escola.

diumenge, 23 de maig del 2010

MINIPROJECTE PAC 2.5 Recull de les mesures d'estalvi energètic, construïdes pels aprenents i representades en una presentació power point

Aquí tenim el resultat final del procés d'aprenentatge seguit pels aprenents. En l'elaboració d'aquesta presentació power point, els alumnes han recollit les mesures d'estalvi energètic que han considerat més adequades per a aconseguir solucionar el seu excés de consum energètic a la seva llar
mesures d'estalvi

dissabte, 22 de maig del 2010

MINIPROJECTE 2.5. MAPA CONCEPTUAL


Aquest mapa conceptual situa l'activitat portada a terme sobre l'estalvi d'energia a la llar dels aprenents, en relació a les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge significatiu.

DISSENY MINIPROJECTE PAC 2.5. Com podem estalviar energia a la nostra llar?

Fitxa disseny miniprojecte

dijous, 29 d’abril del 2010

PAC2.2. MODELANT HISTÒRIES CONCLUSIONS

En un primer moment, em va suposar un gran esforç la comprensió dels casos KITE, però, progressivament vaig captar com l'estructura dels casos era la mateixa en totes les històries i que els continguts tractats responien a les mateixes variables definitòries. Un cop llegits uns quants casos i amb l'ajuda del traductor, vaig guanyar agilitat en la comprensió de les tasques desenvolupades en les històries i de la funció de les TIC en aquests. Valoro molt positivament l'estructura en graella que apareix a cada cas i que permet elaborar una representació ràpida del cas, sense haver de llegir l'experiència sencera, fet que facilita la recerca del cas que més s'ajusti a les nostres necessitats/interessos.

Per una banda, m'agradaria apuntar com, gràcies a l'accés a múltiples casos que recullen pràctiques didàctiques on s'utilitzen TIC, he pogut augmentar significativament el meu repertori de recursos i estratègies que, d'ara en endavant, suposaran una font de coneixement per a resoldre situacions d'ensenyament-aprenentatge. Penso que la opció d'aprendre de les experiències dels altres suposa una eina molt potent per a millorar la pròpia pràctica docent i que sovint, no reb el tractament i la dedicació escolar necessària perquè aquest contacte es produeixi. Personalment, considero que, no sempre l'organització dels centres recullen la possibilitat de garantir uns espais i un temps per a propiciar situacions on els docents puguin comunicar i deixar constància de les pràctiques que duen a terme. Sovint aquesta comunicació es produeix de manera informal en converses quotidianes entre professors, però, si realment es persegueix que aquestes històries suposin una font de coneixement per a la resta de docents, resultarà necessari deixar constància de les variables que les defineixen, els objectius perseguits i els resultats aconseguits.

Per altra banda, apuntarem com la possibilitat d'accedir a les històries dels casos KITE i les exposades pels companys, m'ha suposat conèixer noves aplicacions de tecnologies que ja coneixia, com el Power Point, les càmeres digitals, les PDI, el cmaptools, etc. A més, també he conegut noves eines tecnològics d'aplicació didàctica, com el Movie Maker i el programa Publisher. Com a síntesi d'aquest coneixement, he pogut copsar l'aplicació pràctica dels arguments que s'apuntaven en l'activitat d'avaluació 1.3, que tractava sobre les possibilitats que ofereixen les TIC, en concret com aquestes tecnologies actuen com a motor del desenvolupament d'habilitats cognitives específiques: cmaptools per a estructurar i sintetitzar les idees en l'àrea de català, editors de partitures per a representar i comparar models mentals, la interacció amb les PDI per a seqüenciar l'estructura que dóna forma a un relat, etc.

Finalment, a mode de síntesi, vull destacar com la meva manera d'entendre les TIC està patint canvis successius al llarg de les activitats que anem realitzant i en especial, d'aquesta: el fet de poder conèixer tantes pràctiques docents relacionades amb les TIC, em fa entendre la importància d'incloure-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge si el que perseguim és aconseguir un aprenentatge significatiu del nostre alumnat. Accedint a la varietat de casos exposats pels companys, he pogut copsar com no cal un coneixement tècnic molt elevat de les tecnologies, ni d'un ventall molt ampli d'aplicatius, per a poder dissenyar situacions d'aprenentatge on les TIC ajudin a construir coneixement. Amb programes senzills i familiars per als alumnes, com el power point, el paint, etc., es poden estimular habilitats cognitives diverses. Ens al contrari, el més important serà conèixer quin paper hi juguen i si la utilització de les TIC permeten el desenvolupament de les finalitats educatives perseguides.

En relació a les possibilitats d'aprenentatge que comporta el model d'històries, apuntarem com s'ha produït un canvi radical en els meus models relacionats amb aquesta manera de generar aprenentatge significatiu: en un inici, entenia les experiències dels altres com a coneixement que ens podia aportar alguna idea per a aplicar a les nostres realitats docents, però sempre he concebut l'aprenentatge significatiu proporcionat únicament per les experiències que es viuen personalment, és a dir, no considerava que l'accés a d'altres experiències pogués suposar l'activació dels mateixos esquemes cognitius que els que es posen en lloc quan “vivim” l'experiència. L'aprenentatge a partir de models d'històries m'ha permès ampliar els meus coneixements didàctics, aprendre noves maneres d'enfocar situacions d'aprenentatge diverses, comparar situacions d'aprenentatge semblants i copsar les diferències maneres d'estructurar les tasques d'aprenentatge, etc. En definitiva, he ampliat els meus coneixements didàctics relacionats amb la utilització TIC, que, encara que alguns es troben més a prop de la meva pràctica diària que d'altres (mateixa matèria, nivell educatiu i recursos TIC disponibles a l'aula), la realitat és que, tots els casos que he llegit de la base KITE i tots els dels companys, m'han aportat un tipus de coneixement del qual disposaré per a abordar situacions d'aprenentage futures.

EXERCICI D'AUTOAVALUACIÓ PAC 2.2 "MODELANT HISTÒRIES". Lectura i interpretació instrumental d'una cançó mitjançant la utilització de les TIC