Al llarg de la realització d'aquesta activitat he pogut corroborar a través de la posada en pràctica, dels beneficis que suposa per a l'adquisició d'aprenentatge significatiu, el fet de partir de problemes significatius per als alumnes. Ha quedat constància de com aquestes problemes suposen una eina molt eficaç per a aconseguir la implicació i responsabilitat dels alumnes respecte el seu propi procés d'aprenentatge. Davant d'aquesta conclusió, faig el següent plantejament: tenint en compte l'aprofitament de problemas per a generar aprenentatge, el que em suposa un repte professional és aconseguir propiciar situacions d'aprenentatge que puguin generar problemes significatius per als alumnes, relacionats amb els continguts curriculars de la meva àrea d'ensenyament, que és la música. Trobo que, el que resulta complexe és aconseguir generar situacions d'aprenentatge que reclamin la reestructuració de models mentals relacionats amb aspectes musicals, com pot ser el llenguatge musical, que representin un veritable problema per als alumnes.
A més, la utilització de la resolució de problemes com a dinàmica general d'aula suposa replantejar la modalitat d'ensenyament més adequada a les característiques del nostre alumnat, que comportarà una metodologia específica, que haurà de constituïr una línia d'escola, per a aconseguir la coherència entre totes les situacions d'aprenentatge en les quals participa l'alumnat.
Serà en aquesta direcció, fonamentada en els principis de l'aprenentatge significatiu, en la qual haurem de dirigir els nostres esforços per a millorar la pràctica docent i aconseguir reestructurar les concepcions de l'ensenyament dels nostres centres escolars o àmbits educatius.
En general, les meves expectatives entorn la resolució de problemes s'han complert en la realització d'aquesta pac. He pogut portar a la pràctica un disseny d'activitat fonamentada en una situació-problema i copsar com el compromís cognitiu dels alumnes i la seva motivació creixen significativament quan es tracta de temes propers als seus interessos, preocupacions, gustos i realitats personals, quan copsen un sentit en aprendre certs conceptes/procediments/actituds, en definitiva, quan s'aconsegueix que l'alumne vulgui aprendre.
Encara que el desenvolupament de les sessions ha sigut molt positiu, valoro com, per a portar a terme a l'aula aquesta dinàmica de treball, com a modalitat d'ensenyament de totes les situacions d'ensenyament-aprenentatge que es donen a l'escola, es fa necessari una dedicació considerable per a dissenyar i desenvolupar els projectes. Tot i aquesta inversió inicial en esforços per a realitzar el plantejament i seguir la implementació de les sessions, considero que, a través d'un treball en equip de centre, aquest procés s'anirà agilitzant i necessitant, progressivament una dedicació horària menor, si s'estableixen un conjunt de paràmetres comuns a abordar en tota situació d'aprenentatge, els principis psicopedagògics que guiaran la pràctica docent i els objectius i criteris didàctics que caracteritzen la línia d'escola.
